Montoros

Abans d'entrar a la caserna, el capità Montoro tempta els sentinelles amb preguntes i accions capcioses, a veure si li revelen el sant i senya o si li cedeixen l'arma ingènuament. Després esbronca els soldats per petiteses de la uniformitat o la mida dels cabells que acaben en arrestos. Quan entra al bar d'oficials, el capità Montoro presumeix dels trofeus de caça: un sentinella que estava adormit, dos paios que anaven sense gorra, un que duia les botes descordades... I es vanta de ser el terror dels soldats: “¡Cómo tiemblan cuando me ven!” Juan Montoro juga cada dia al mus. Durant les partides rosega un escuradents i no calla. Diu molt “Oye macho” i “No veas macho”, diu “Afirmativo” en lloc de sí, quan parla d'un home diu gachó i d'una dona en diu chorba o prójima. Si perd, s'enfada i amenaça: “¿Te quieres quedar conmigo? Para cojones, los míos, más grandes que los del caballo del Cid.” Si guanya, fa ballar l'escuradents per la boca i diu: “A mí no me tose nadie.” Quan s'acaba la partida, s'alça i es diu a ell mateix: “Mucho gusto en saludarme.” El capatàs Montoro mana un grup de treballadors d'obres públiques. Li diuen el sheriff i ell s'ho pren com un elogi. Es relaciona amb els subordinats només amb dues frases, que de fet són una i mitja. Una és: “Porque lo digo yo”, i l'altra és: “Y si no te gusta...” Fa el gest de tocar el dos. El matrimoni Montoro es baralla contínuament perquè està en bancarrota. Ella retreu que no és just que, a més de portar un sou, hagi de fer les feines de casa mentre el marit es tanca al despatx al·legant que té coses més importants per fer. Mentrestant el marit culpa la dona, li escapça cada vegada més l'assignació mensual i últimament li revisa els comptes amb lupa “para que no te pases de lista y te gastes mi dinero con otro”. Ella protesta, exigeix administrar el seu propi sou, i el senyor Montoro li respon amb un somriure sardònic: “De eso nada, monada.”