Veure

Veure i entendre, aquest és el lema i el hashtag #veureientendre de l'exposició de World Press Photo d'aquest any que podeu veure fins al dia 13 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. És a dir, que teniu temps fins al dia de Santa Llúcia. Després, que ella us conservi la vista, i així podreu seguir mirant d'entendre el que hàgiu vist. De tanta profusió d'imatges com tenim des que els telèfons fan de tot, càmera inclosa, és bo deixar-se en mans del fotoperiodisme. Veureu Messi embadocat a un pam del trofeu de la Copa del Món de futbol que l'Argentina va perdre davant d'Alemanya, o la fotografia que fa de cartell aquest any, una imatge zenital d'una embarcació que creua la Mediterrània plena fins a dalt de tot de refugiats (un dels quals amb la samarreta de l'Argentina), o la guanyadora d'aquesta edició, una fotografia del danès Mads Nissen que retrata una parella homosexual, Jon i Alex, en un moment d'intimitat a Sant Petersburg. També és cert que, al marge de la mostra, que és magnífica, per molt que vegem ens costa d'entendre aquest món. D'entrada, perquè malgrat que a l'oracle de Delfos se'ns suggereix allò de “coneix-te tu mateix”, costa molt de fer. Heràclit ja deia que l'oracle ni amaga ni revela res, només indica. Una mica com les enquestes. Però vaja, tot indica que costa molt conèixer-se. El sociòleg Richard Sennet ja diu que aquesta tasca d'autoconeixement avui constitueix un fi, per comptes d'un mitjà per conèixer el món. I de tan entotsolats “se'ns fa més difícil oferir una valoració clara sobre nosaltres mateixos, i sentir o expressar sentiments”. De fet, més que coneixe'ns, darrerament amb les xarxes socials, acabem fent una difusió, una exhibició ja sigui de fotografies de celebracions, lectures, àpats. Ens mostrem a través del jo digital d'una certa manera, que no necessàriament ajuda a coneixe'ns ni a entendre'ns.