Costa es nega a ser el boc expiatori del PP i Camps tira un altre vel

En espera d'aclarir la confusa contradicció de les versions entre Madrid i València, la decisió del president del PP valencià, Francisco Camps, de no demanar-ne la dimissió i de condicionar la renúncia de Ricardo Costa com a secretari general a l'obertura d'una comissió interna d'investigació, palesa l'estret marge que li quedava, al també president de la Generalitat, per prendre una determinació.

L'obligació de conciliar la consigna del carrer Génova de prescindir del seu secretari general, d'una banda, i la por d'un Costa ressentit fora dels circuits interns, d'una altra, han donat forma a una altra eixida en fals que només permetrà que Camps guanyi temps en el propòsit de tirar un vel sobre les seues responsabilitats polítiques: encara no ha explicat els seus estrets lligams personals amb El Bigotes. No obstant això, la rebel·lia del tàndem Camps-Costa és també al mateix temps una resposta contra la ingerència de l'equip de Rajoy al País Valencià, on l'hegemonia política del PP sembla atorgar als dirigents valencians una legitimitat afegida.