‘Hooligans'

Barcelona, 3 de desembre del 1842. L'exèrcit bombardeja la capital catalana des del castell de Montjuïc per tal de posar fi a la insurrecció contra el govern d'Espartero. Més de mil bombes destrueixen centenars de cases i maten desenes de persones. És llavors quan, diuen les males llengües, Espartero assegura que “pel bé d'Espanya és necessari bombardejar Barcelona com a mínim cada cinquanta anys”.

En ple segle XXI i integrats dins del pinyol de la vella Europa, els bombardejos ja no són l'arma més eficaç per sufocar dissensions, com passava en temps d'Espartero o Prim. Ho sap el bel·licós Morenés i també ho sap Montoro. Els canons d'ahir s'han convertit avui en el FLA. Sí, en el Fons de Liquiditat Autonòmic i les condicions per poder accedir-hi amb què el govern espanyol castiga la població catalana per haver votat majoritàriament a favor d'iniciar el procés cap a la independència. Amb aquesta mesura –més ideològica que econòmica, evidentment– el PP ha liquidat el que quedava de la migrada autonomia catalana.

I, mentrestant, a casa nostra continuen passant els dies sense un govern fort que pugui plantar cara a les creixents agressions de Madrid. Per contra, alguns veiem amb estupor com els sectors més intransigents (per no dir una altra cosa) d'una banda de l'independentisme no es cansen de penjar imatges d'Artur Mas cap per avall. I, des de l'altra, els mateixos que fins fa uns mesos no paraven de riure les gràcies a la formació anticapitalista (potser perquè aquesta era una bona manera de desgastar Oriol Junqueras i ERC) ara acusen la CUP de la més gran de les traïcions.

Modestament, demano calma als més hooligans d'uns i altres. I sobretot que recordin que, com explica Josep Fontana referint-se a aquell 1842 amb què he començat l'article, Espartero no volia una rendició pactada, sinó que desitjava infligir un gran càstig als revoltats. Els sona?