‘Ecolos'

No és que em sorprenga, però que haja passat em corprèn. Quan hi va haver els atacs gihadistes a París, alguns vam témer que passaria el que ha acabat passant, és a dir, que serien fets servir també, i remarque el també, per a adoptar mesures que sense els atacs haurien estat senzillament escandaloses.

Parle de la prohibició de manifestació a París durant els dies de la Cimera contra el Canvi Climàtic i del que em sembla que és encara més greu, del confinament de vint-i-quatre militants ecologistes.

Efectivament, invocant l'estat d'urgència decretat arran dels atemptats, vint-i-quatre persones han estat forçades a no viatjar a París, a presentar-se quatre voltes al dia a comissaria i a restar tancades dins sa casa de les vuit del vespre a les sis del matí. La raó adduïda per l'Estat és la seua pertinença al que han definit com la “la mouvance contestataire radicale”, una definició tan líquida que no saps ni per on agafar-la.

Què té a veure això amb els atemptats i el gihadisme? Res. Quina raó es pot invocar, des de la lluita contra el gihadisme, per a prohibir la manifestació –provocant la reacció aquesta tan plàstica de la gent deixant sabates pel carrer? Cap. Però, s'ho creuran o no, la policia va dir que era per evitar aglomeracions que foren objecte d'atacs. Tanmateix, per aquesta raó no haurien de prohibir tots els espectacles? O l'assistència als grans centres comercials de la perifèria? O no haurien de tancar el parc Disney? Com és que l'única aglomeració digna de ser perseguida és la manifestació contra la cimera, o deixem-ho en crítica amb la cimera? Com és que els ecolos paguen els plats trencats?

Després de l'11-S, a Amèrica, ja vam veure on portaven aquestes polítiques que ara França, lamentablement, ha abraçat amb entusiasme. Avui sabem que Amèrica no és més lliure ni el món és millor que abans d'aquells atemptats. És eixe, doncs, el camí a seguir?