La columna
Camins oposats
Només un 21% dels bascos estan a favor d'independitzar-se d'Espanya, quatre punts menys que fa sis mesos i nou respecte de fa un any. Segons el Sociómetro del govern d'Euskadi, és la xifra més baixa dels últims quinze anys. Unes dades que contrasten vivament amb les de Catalunya. Malgrat que són majoria els contraris a la secessió, 47,8% enfront del 46,7% que se'n declara partidari, la dada més rellevant és que aquesta última opció manté un accent progressiu, concretament tres punts més que l'última enquesta. També hi ha discrepàncies entre la via política que han triat els dos líders. Mentre que el lehendakari Iñigo Urkullu és partidari d'un pacte amb l'Estat per aconseguir el reconeixement d'Euskadi com a nació, Artur Mas ha optat per la via sobiranista i impulsa la desconnexió d'Espanya. Algun dia els politòlegs s'hauran d'entretenir a desxifrar on es varen separar els anhels de dues nacionalitats amb tantes coincidències polítiques al llarg de la història recent. Mentrestant, n'hi hauria prou a explicar la direcció diametralment oposada que mantenen els ciutadans bascos i catalans respecte del seu futur nacional. Segurament hi ha factors determinants, com ara la desaparició del terrorisme d'ETA i l'estigma dels grups abertzales. Però potser tot plegat és molt més simple. Les persones, siguin d'on siguin, tenen tendència al conservadorisme si l'entorn que les acull no els sembla hostil. I aquí rau la clau de volta. Mentre que una majoria cada cop més gran de bascos se senten còmodes amb la fórmula actual de relació amb l'Estat, a Catalunya el procés és l'invers. Segur que disposar d'un sistema fiscal que permet disposar de millors sanitat, educació i infraestructures no pesa? No deu ser que viure en l'ofec financer i haver de mendicar perquè et paguin les factures condiciona? Doncs anem-hi pensant.