Paraules d'amor?

Aquesta setmana Morrissey, l'excantant dels Smiths, ha guanyat la 23a edició dels Bad Sex Awards, uns premis atorgats per la Literary Review a fi de “desencoratjar la inclusió de descripcions excepcionalment dolentes d'escenes sexuals en novel·les que altrament tenen valor literari”, segons explica aquesta revista britànica. En el passat, l'han guanyat autors tan prestigiosos com Ben Okri, Jonathan Littell, Norman Mailer o Tom Wolfe. S'ha de dir que aquest any Morrissey fàcilment hauria pogut quedar sense premi, atès que ha tingut uns rivals formidables. Per exemple, a l'últim llibre de l'Erica Jong, Fear of dying, tenim aquesta frase: “Em va tocar el cony com si fos Adam tocant el conillet d'Eva per primer cop.” A l'escena més eròtica d'una novel·la curta de George Pelecanos (un dels guionistes principals de la sèrie The wire) l'heroi estimula l'heroïna fins que aquesta esdevingui “tan mullada com un tobogan aquàtic”; i al Book of numbers, de Joshua Cohen, els pits de la protagonista són com “joves cervatells saltironant en un camp d'hisop”. Què ha fet Morrissey per deixar enrere tanta competència? Doncs, aquest fragment de la seva primera obra de ficció, List of the lost: “Eliza i Esra es rebolcaven fins que van acabar formant una bola de neu riallera de copulació, una espiral tipus muntanya russa tan perillosa com sorollosa de rotació sexualment violenta... mentre el frenesí anguniós de la salutació bulbosa d'ell atenuava la seva excitació.” I per què menciono tot això?, faig veure que us sento preguntar. En part per demostrar que no és gens fàcil escriure sobre el sexe; i en part per animar alguna revista catalana perquè es mulli (amb perdó) i organitzi una competició semblant amb la literatura d'aquí. Si més no, això ens distrauria, ni que fos breument, de la incertesa anguniosa causada per la dilació bulbosa de la bola de neu més aviat poc riallera en què s'està convertint el procés sobiranista.