opinió
Un alçament de llum en la tenebra
Sé que ens en sortirem. Ha costat tant, arribar fins aquí!
Un article de David Fernàndez al diari Ara ha revifat el caliu de l'esperança. Duia per títol Sortir-nos-en i el vaig reproduir íntegre al meu blog. Podeu accedir-hi quan vulgueu, però ja us aviso que la prosa del dirigent de la CUP és brillant i espessa alhora, barroca, una mica críptica, polisèmica. Demana reflexió i el domini de moltes claus interpretatives per no perdre massa aviat el fil del discurs. Però hi ha dues frases contundents. La primera és el títol: Sortir-nos-en. El lector i l'elector –hagi sigut quin hagi sigut el seu vot– el fan seu. Tenim els peus en un fangar però l'horitzó net i el cel és blau davant nostre. Estem obligats a sortir-nos-en. La segona frase que en destaco és la que marca potser el camí per fer possible el títol: “potser l'únic possible, ara mateix, són dos vots al procés al costat d'un pla de xoc real i concret”.
Sembla mentida, a hores d'ara, que la solució sigui tan fàcil, tan evident, tan sabuda. Podríem pensar que hem estat perdent el temps, fent volar coloms, discutint sobre el sexe dels àngels. Però no és pas així, per sort. Les feixugues i fatigants negociacions que alguns, potser molts, consideraven innecessàries, hauran servit, si el pas que
volem fer es consolida, l'oportunitat per debatre a fons
què és el que volem quan demanem un nou estat, el nostre. Les diverses taules de treball, especialment les que estan dibuixant des del no res aquest “pla de xoc” que ho ha de desencallar tot, ens ajuden a pensar el futur que hem d'anar construint, l'horitzó cap al qual cal dirigir els nostres passos. Molts ciutadans ho havien demanat amb insistència: volien saber què deien quan votaven sí o quan votaven no. Atrapats en el fangar de les negociacions, els nostres polítics –si més no els convençuts de la necessària desconnexió– hauran dissenyat les línies mestres del projecte. Feina feta.
És clar que hauria estat més enriquidor que s'haguessin sumat al debat les forces que n'han quedat fora. Els seus punts de vista ens són tan o més necessaris per estructurar l'edifici que s'està bastint. Sap greu no haver-hi pogut comptar. I és important que els tinguem en compte perquè el procés té encara un llarg recorregut quan traiem els peus del fang i en aquest recorregut tots hi han de dir la seva. El país que finalment construirem ha de ser de tots. I tots s'hi ha de sentir còmodes.
El caliu de l'esperança s'ha revifat. És l'hora de posar-se a caminar, sense recances. Pas a pas, sabent com sabem que res no serà fàcil, però que tot és possible. Em sumo modestament a la il·lusió col·lectiva. Sé que ens en sortirem. Ha costat tant, arribar fins aquí! Recordeu, sisplau, com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra.
