Un oblidat més

Quan sento el mot agrimensor, precisament perquè avui el seu ús és escàs, se'm representa en el magí bona part de la decoració il·lustrada: de Napoleó, creador del cadastre a Europa, a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, que expedia títols de mesuradors de terres, passant per Javier de Burgos, factòtum –o copista– de la divisió provincial espanyola –a imatge de la departamental francesa. Avui quasi ningú diu agrimensor perquè la paraula deu comportar un deix de resclosit i per això la gent diu topògraf, que els deu semblar més del dia i sobretot no inclou, ai els pagesos!, el prefix agri-, massa proper a la terrosa i al femer. Passa com en tants d'altres mots: l'antic pèrit, expert, avui és enginyer tècnic, etc. Sort que Kafka va immortalitzar l'art de taxar terres amb el cèlebre K, l'agrimensor d'El castell. Egipcis i romans ja tenien mesuradors de terres, però –no ens dispersem més– anem a l'agrimensor alt-empordanès més important que hem tingut: Lluís M. Jordi Álvarez (Fortià 1865-Figueres 1929), que aquest agonitzant 2015 fa 150 anys que va néixer.

Era fill i germà d'agrimensors. Francesc Jordi Romañach, el pare, va ser professor i director de la granja escola de Fortianell, on es van preparar la major part dels taxadors gironins titulats per l'institut figuerenc. Joan Jordi Àlvarez, el germà, va ser decisiu en el funcionament del, atenció, Centro Ampurdanés de la Formación de Registros de Fincas Rústicas, Urbanas y de Ganadería, y Confección de Amillaramientos de Figueras. Lluís M. Jordi, el nostre home, a cavall entre el XIX i el XX va fer tots els papers en l'auca figuerenca; per saber-ne més, Girona, un llibre de records, de Josep Pla. Aquí apuntem només els llargs anys que va dedicar a l'Institut Ramon Muntaner com a professor d'agrimensura, d'altres matèries de ciències i gimnàstica, a més de ser-ne el secretari (1885-1919) que es va mantenir més anys en el càrrec: trenta-quatre. En temps de Jordi i els seus col·legues a Europa i, doncs, a l'Empordà hi havia molts pagesos que necessitaven precisar les seves propietats al temut cadastre, l'artefacte espanyol inspirat en el francès, destinat bàsicament a l'eficàcia en el cobrament d'impostos. Quan legalment va ser possible, l'institut de Figueres i l'annex de la granja escola de Fortianell es van convertir –amb la nissaga dels Jordi com a eix– en el principal centre de Catalunya en l'expedició de títols –una vuitantena– d'agrimensura; l'institut de Girona, en canvi, només en va expedir cinc.