Mercat

A tota Constitució que tingui en consideració els seus constituïts hauria d'estar prohibit fer eleccions a tocar de Nadal. Cada època té el seu. I veure en competició les fires de Nadal amb els mítings de candidats se'm fa estrany. Vull estar centrat en el vermell de l'infern de Llucifer, o en el roig encès del vestuari de Cap d'Any. Vull passejar enmig dels enllumenats que m'han d'incitar a comprar regals, a pensar en tots els amors. Vull que el Tió presideixi el menjador, i que el pessebre tingui plans d'expansió: un parell de gallines i un carro de sacs, que aquest any era just el que ens faltava. Vull mentalitzar-me dietèticament i estovar-me solidàriament. Vull fer cartes als Reis, i somniar vides impossibles, carregar-me d'il·lusió, i pensar en un futur millor, pròsper, feliç, just, ple d'amor. Però em rebenta anar-me trobant aquests missatges estampats en cartells de candidats. M'aixafa la guitarra, que siguin ells qui facin promeses més pròpies d'un catàleg de joguines. Voler viure de la rifa és cosa dels que tenim els números de la Grossa, i per contra en sents a cada un que sembla que ja li ha tocat. Jo vull viure amb tota la utilitat de l'inútil de l'època de Nadal, amb la Santa Llúcia de demà, els galls del Prat, i de Vilafranca, els avets d'Espinelves, amb el cava a punt, i els bons vins amb la guia del Jordi Alcover i la Sílvia Naranjo de referència, amb els capons i els sabatons. Vull mitjons, i llibres, i petons, molts petons, amb plecs i replecs, per viure i reviure moments. Vull agenda nova i balanços. I vull desfer malentesos. I no vull prepotències i enquestes i debats reculats, amb constitucions arnades, neomasclisme, i drets empetitits. Vull riure, i teatre, música, i cine, sopars de feina i dinar amb tu. Vull que el Mercat de Nadal em ressoni com a identitat. És clar que potser han fixat les generals el 20-D perquè som en aquest ambient? Doncs, sabeu què? Que no perdré pistonada i diumenge vinent aniré a votar, no fos cas que després diguessin que m'he desinflat, i ja no compto!