Sense Convergència

Fa vuit mesos, l'ara diputada Anna Gabriel concedia una entrevista al setmanari Argia, un mitjà en l'òrbita ideològica de l'esquerra abertzale basca. El titular era claríssim: “La independència només és possible sense CiU”. Han passat moltes coses des del mes d'abril, però em fa l'efecte que aquella convicció continua vigent i és a la base estratègica de les llarguíssimes negociacions entre Junts pel Sí i la CUP.

Perquè, és possible la independència sense CiU? Sense UDC, segurament. Però, sense CDC, realment és possible tirar endavant un procés polític de la magnitud de crear un nou estat a Europa Occidental? En principi, la resposta més òbvia és que no. Més encara quan el conjunt dels vots explícitament independentistes es va quedar una mica per sota del cinquanta per cent el passat 27-S. L'independentisme guanya, certament, però no arrasa.

Tot i així, i malgrat aquestes xifres, crec que els negociadors de la CUP han optat per treballar a partir d'una variant d'aquella frase d'Anna Gabriel. Vetar Artur Mas equival a escapçar CDC i plantejar una negociació de tres mesos –des d'una posició dura amb CDC, però còmplice amb ERC i els independents– té com a efecte secundari generar una tensió enorme dins d'unes estructures que, a més, estan immerses en un procés de renovació ple d'incerteses. La jugada intenta conduir les bases convergents cap a un espai situat molt més a l'esquerra, amb uns lideratges externs a l'aparell tradicional. És una estratègia de tempteig a la capacitat de resistència de CDC. Lícita a curt termini, però que ja és molt a prop de ser destructiva.