‘The walking dead'

La tele. És el nou fenomen de la mercadotècnia política que s'ha revelat en les eleccions generals del dia 20. Ara la política es fa a la tele. Si més no, les campanyes electorals. Les estrictes i les de llarg recorregut. Els dos candidats emergents de les eleccions espanyoles s'han fet un nom i una base demoscòpica a còpia de sortir a la tele. El fenomen Pablo Iglesias i el fenomen Albert Rivera s'han propagat gràcies sobretot a les reiterades intervencions a les televisions estatals. I en precampanya i campanya s'hi han afegit tots els altres candidats. Però no havíem quedat que la política no generava audiència? Que era avorrida i pesada i que el que vol la televisió és diversió i lleugeresa? Vol dir que hi ha un nou interès per la política? Responguin vostès mateixos a tots aquests interrogants. Ningú ho farà per vostès. Els polítics espanyols no ho faran perquè ni tan sols s'ho pregunten. Ho fan, i prou.

Es tracta de sortir a la televisió, i si pot ser en contextos que no tinguin a veure amb el suposat rigor de la política, millor. Un dia un assessor va veure Barack Obama fent uns passos de claqué en un plató televisiu i es va dir: “El meu candidat també ho farà.” Es tracta de ser entrevistat per formigues o comentar xafarderies amb algun dinosaure televisiu. Ballar sol o en grup o treure el cap entre la carnassa d'algun reality. Uns en diuen humanització dels candidats i altres diuen que del que es tracta és que la gent et conegui. Potser, i això no ens ho diran ells mateixos, es tracta de no parlar gaire de política. El que no ens diran és que Obama és capaç de cantar o ballar a la televisió però també, i sobretot, de comparèixer com a president quan es tracta de donar explicacions o assumir responsabilitats o donar la cara en moments difícils. De prendre decisions transcendentals per al seu país i el món sencer. No ens ho diran, tampoc, perquè a Espanya el que es porta és no tocar res. Quedar-se al poder perquè sí o reclamar el canvi perquè sí. No es debat res en profundidat. En els mítings, com més criden és que menys tenen a dir. I respecte a la televisió, que ningú s'enganyi. Les cadenes televisives no tenen cap interès per la política, només tenen interès per l'espectacle. I si volen polítics en la seva programació no és només perquè participin en l'espectacle, sinó perquè siguin ells l'espectacle. Això és el que hi ha.

I en aquest context de la política espanyola abduïda pel plasma, el nostre procés quin paper hi té? Doncs segurament és una sèrie de culte en un canal especialitzat de pagament. Probablement The walking dead.