Ernest Costa

Vuit o nou del matí de qualsevol diumenge. A l'aparcament del pavelló esportiu de Fontajau de Girona arriben cotxes amb gent que formen colles, parlen un moment, s'organitzen i tornen a marxar. Escenes similars es repeteixen a molts altres punts de trobada del país. Al cap de poca estona aquests matiners estaran caminant per l'Alta Garrotxa, el Montseny, les Guilleries, l'Albera o les Gavarres, vés a saber. Cada cop més persones s'apunten a practicar l'excursionisme, una activitat que es beneficia de la bona feina de senyalització d'itineraris que s'ha estat fent durant molts anys i de l'ajuda que representa la utilització d'aparells amb sistemes de geolocalització. Les marxes i caminades populars que omplen tot el calendari també ho han estimulat. Ja no cal ser d'un club per practicar el senderisme, sinó que n'hi ha prou de crear un grup de Whatsapp, i disposar de roba i sabates adequades. En aquesta fantàstica aproximació de tanta gent a la naturalesa adquireix encara més importància el treball de les persones que han explicat com és el país que veiem quan hi caminem. L'excursionista que vol saber els noms de les plantes, o que es mira intrigat aquella petita construcció embardissada, o que vol conèixer el nom d'un determinat indret, es beneficiarà de la feina de les persones que s'han dedicat a observar el paisatge, a descriure'l i a anotar-ne els ritmes. Pocs ho han fet amb tanta exhaustivitat, detall i rigor com l'Ernest Costa, el fotògraf i escriptor fill de Bescanó que abans-d'ahir va ser homenatjat a la Casa de Cultura de Girona amb l'excusa del seu setanta-cinquè aniversari. Costa ha fotografiat i ha descrit sistemàticament tots els racons de les terres de parla catalana. Ho ha fet de forma integral relacionant i explicant els costums i el parlar de la gent, l'origen dels topònims, el cicle de les plantes, les tècniques i el llenguatge dels homes que treballaven a bosc, el procés per fabricar el glaç o el carbó... El seu enorme arxiu fotogràfic està sent ja recuperat, digitalitzat i descrit per la Diputació de Girona. Caldrà anar pensant com cal posar més a l'abast de tothom, a l'abast de les escoles i dels excursionistes que cada diumenge matinen, la seva extensa producció escrita. Molts dels seus opuscles, guies i articles són avui difícils de trobar i en canvi constitueixen un compendi d'informació sensacional. Som a l'era de la informació. No ens podem permetre que tanta i tan valuosa informació sobre el nostre país no estigui disponible.