L'apunt

L'APUNT

Un cara a cara trist i sense oradors

“Apassionant.” Ho va dir al final del cara a cara Manuel Campo Vidal. Més aviat “antiquat” i “trist”. No és que fos en blanc i negre, però ho semblava. No és que el decorat fos minimalista, era pobre. Per canviar de canal i esperar el postdebat o el cara a cara alternatiu a La Sexta entre Pablo Iglesias i Albert Rivera. El corresponsal de la BBC, Tom Burridge, a Twitter, recordava a Espanya que som al 2015. Hi ha exemples que demostren la reinvenció del cara a cara; però no és només treure's la corbata i conversar a l'hora del vermut. Ni tampoc anar de festa a casa de Bertín Osborne. Hi ha un equilibri entre el xou del candidat i la política feta espectacle. Però sobretot cal que hi hagi oratòria i dialèctica. I era mediocre. I d'això no en té culpa la tele.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia