Volen l'oasi

Hi havia una època en què (sobretot des de fora de Catalunya) es parlava de l'oasi català amb un to meitat enveja meitat foteta. L'enveja venia quan la situació política a Espanya estava molt crispada i en contraposició es posaven com a exemple les bones formes que els adversaris polítics sempre es guardaven al Parlament. La mofa venia quan s'atribuïa a l'oasi català la capacitat de tapar-se mútuament les vergonyes sobretot pel que fa a la corrupció. Amb el procés, l'oasi català va morir. Els debats continuaven sent florentins però com que alguns catalans ja no eren bons espanyols, en uns mesos l'oasi es va transformar en fractura, divisió i cops de puny entre cunyats el dinar de Nadal. Aquesta campanya que acaba demà havia de ser la campanya espanyola més catalana de totes. I la cosa ha anat de més a menys: el que havia de ser un desembarcament de líders a Catalunya ha acabat sent suspensió d'actes i anul·lació d'entrevistes a la ràdio. I en contingut, l'única novetat ha estat la proposta de referèndum de Podem, que ha estat aïllada i blindada per la resta de formacions: no se n'ha parlat més que per rebutjar-la. Res més. L'absència de Catalunya en el debat a dos entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy és la culminació de l'omertà sobrevinguda sobre el procés. L'explicació la podem trobar a qualsevol manual de política: com més parlin de Catalunya més independentistes portaran a les urnes. Si no en parlen, molts d'ells es quedaran a casa i es confirmarà la victòria de formacions unionistes a Catalunya el pròxim 20 de desembre. És a dir, que no es parli de la cosa, que els sobiranistes es desmobilitzin i si pot ser que es peguin entre ells. I així, si els independentistes perden, de manera sobtada, el 20-D tornarà a ser un plebiscit del qual desconeixíem l'existència i donaran per mort el procés. I llavors Catalunya tornarà a ser el seu desitjat i ridiculitzat oasi.