Astres de Farners

Sí, sí, aquí molta conyeta amb la profecia del gran Francesc Pujols però ningú s'ha parat a pensar que de profecia, res de res: al seu temps ja hi va haver un català que anava pel món tenint-ho tot pagat... Parlo del jesuïta Lluís Rodés Campderà, un dels científics més importants que ha donat el país. S'acaba de presentar a Santa Coloma de Farners, la seva ciutat natal, el llibre Diario en tiempo de guerra, el facsímil d'un dels manuscrits que va deixar. El pare Rodés va ser un eminent astrofísic, director de l'Observatori de l'Ebre i autor d'una abundant obra amb estudis transcendentals per a les investigacions sobre les posicions i distàncies del Sol respecte a la Terra. Per això era invitat, esperat i ben rebut als congressos científics més importants que es feien arreu del planeta. I com que a l'observatori que dirigia va desenvolupar una secció d'electrometeorologia i fenòmens meteorològics de la qual es beneficiaven totes les companyies aèries de l'època, aquestes li corresponien deixant-lo viatjar de franc allà on el duguessin les activitats acadèmiques. El pare Rodés, ja ho veuen. Un home d'Església, un home de Ciència. Un amfitrió forçat que rebia els energúmens de la FAI al seu observatori i no solament aconseguia que deixessin les armes a l'entrada per no interferir en cap electromagnetisme, sinó que, bonhomiós i pacient, els convencia que d'autoritat sempre n'hi ha d'haver, ja vingui de Déu (com ell preferia) o del mateix poble. “Usted mismo acaba de decir que es jefe de comité...” No sé si avui faria entrar en raó els cadells d'aquells anarquistes menjacapellans. La seva vida no perillaria a cada visita intempestiva que li fessin els arreplegats de torn, però em temo que acabarien desinflant-li l'ànim. En aquest trist país, la meritocràcia està perseguida. El mediocre es mira al mirall, no s'agrada, s'envolta d'altres mediocres i et munta una assemblea per decidir que aquí no s'ha d'agradar ningú. Ja m'imagino un quòniam de samarreta amb consigna al pit exigint al pare Rodés que no faci el joc a les aerolínies capitalistes. O pitjor encara: m'imagino l'astrofísic escrivint la ponència que després un delegat de comitè llegiria en nom seu al congrés de Nova York abans d'anar a fer uns porrets al Central Park. Pagant l'Observatori de l'Ebre, és clar...