Espectacle

“Això no és periodisme, és espectacle.” Rosa Maria Calaf responia d'aquesta manera a la pregunta de si els col·laboradors de determinats programes televisius d'entreteniment són periodistes. Ho va fer dilluns a Figueres durant una xerrada organitzada per l'Associació Gironina d'Empresàries que va servir no només per fer un repàs de l'extensa carrera professional d'aquesta veterana corresponsal de TVE ara retirada, sinó també per plantejar algunes qüestions sobre la situació actual del periodisme. El més sorprenent no va ser la resposta que va donar, sinó que encara avui hi hagi gent que pugui pensar que són periodistes aquells personatges que es reuneixen cada tarda davant la càmera per parlar de les misèries d'altres personatges que han convertit en famosos a còpia de no deixar de parlar d'ells. Sigui quina sigui la titulació que tinguin, en el cas poc probable que en tinguin cap, allà l'han aparcat per oferir purament espectacle. I qualsevol confusió que hi pugui haver no diu gaire a favor de la professió periodística, tot i que segurament no ens hauria de sorprendre. Avui, tot és espectacle. I ho hem vist clarament durant les últimes dues setmanes de campanya electoral. Costa recordar les promeses d'un candidat o candidata, metre que el que queda és l'anècdota, la vestimenta, el gest, el pentinat, les ulleres, els moviments de les mans... O sigui, queda la part d'espectacle, d'entreteniment, mentre que les propostes s'esvaeixen fins a la propera campanya. Rosa Maria Calaf va ser dilluns molt crítica contra aquesta tendència a l'entreteniment i a la falta d'informació. Va negar rotundament l'argument que si s'ofereix espectacle és perquè és el que la gent demana, és perquè al públic no li interessa la informació. Abans de pontificar sobre el que interessa o no al públic, el que s'ha de fer és deixar que ho decideixi per si mateix. El que segur que no porta enlloc és la barreja actual d'informació i entreteniment que fa que en plena era de la informació estiguem més mal informats que mai per culpa d'un tractament molt superficial dels temes. Per això avui, quan suposadament hauríem de reflexionar, potser el millor que podríem fer és imitar el candidat que en una entrevista en aquest diari explicava que es passarà el dia a la sala del cinema veient el retorn de la saga de Star Wars. Posats a veure ciència-ficció, que sigui de qualitat.