Ull de peix
Riure
Eh que riure és sa per l'organisme? Eh que no és il·legal ni anticonstitucional? Doncs jo ric, i més que riuré. Sobretot de Rivera i la seva prepotència, reduït ara a una força mitjaneta lluny, ben lluny, de la Moncloa. La il·lusió que tenia aquest xicot! I també ric del menyspreu que hem rebut per no arribar a un consens al Parlament català, i ara tenen un embolic majúscul al Parlament espanyol. I ric per UPiD, el gran enemic de Catalunya (només superat per Ciutadans) i també per Duran, a qui se li ha acabat el txollo: dir-se catalanista i negar la legitimitat de l'independentisme no té lloc, ara per ara.
Volíem 24 escons independentistes. ERC i DL en tenen 17, i com que En Comú Podem n'ha tret 12, sumen 29. Podem és independentista? No, però haurà de fer una aproximació evident; ha guanyat a Catalunya, a Galícia i al País Basc i, per tant, haurà de reblar el referèndum.
Crec que la societat civil catalana haurà de fer un gir per treballar-se el referèndum. Un referèndum és molt fàcil de perdre, sobretot quan va contra els interessos de l'Estat, de qualsevol Estat. Els companys escocesos i quebequesos ho saben prou bé. Com a societat civil haurem de treballar la qüestió i fer-la prioritària.
A Espanya els costarà molt pactar; els desencontres entre la CUP i Junts pel Sí són una insignificança al costat del drama calderonià que es muntarà a cals veïns. La manca de cultura del pacte –una mancança absoluta, profunda, atàvica– els retrà un mal servei. L'única sortida còmoda seria el pacte PP i PSOE, com han fet els alemanys, però no m'ho sé imaginar, i això que tinc la imaginació força esmolada.
No: es barallaran, i sobretot aixecaran el cap (“jamás delante de un hombre mi alta cerviz incliné”), orgullosos i inermes. I nosaltres construirem un país lliure.
Ara: el que més em fa riure és saber que els ulls desorbitats de Soraya Sáez de Santamaría no tornaran a ordenar que obeïm i prou. Ja no pot.