Plurinacional

La paraula s'ha posat de moda, es veu. La gent de Podem ha estat ben espavilada a l'hora d'entendre que aquest és un tema fonamental per a qualsevol projecte que vulga renovar l'Estat espanyol i connectar amb la seva part més creativa i motivada. Les eleccions de diumenge són clares en aquest sentit. Hi ha una fractura immensa entre, diguem-ne, els de quaranta anys per avall i els de quaranta anys per amunt. A Espanya, a l'Espanya estricta, no semblen ser prou ni estar prou motivats. Amb l'ajut –ai, mare!– dels Països Catalans, Euskalherria i Galícia, les xifres canvien per complet.

Mirem les de diumenge: als Països Catalans, Euskalherria i Galícia, Podem, amb els diversos noms i confluències que fan servir, aconsegueixen dos milions cinc-cents mil vots –sobre 19 milions de possibles votants. I a Espanya n'aconsegueixen cent mil més –sobre 27 milions de possibles votants. L'entusiasme perifèric ha empès Podem al lloc que ocupa i cal reconèixer que han estat bons a l'hora d'entendre-ho. D'ací l'aposta per la plurinacionalitat, tan contradictòria amb el Podem que vam veure en la campanya de les eleccions catalanes.

En aquesta aposta evidentment el tema del referèndum a Catalunya és clau. Referèndum, alerta amb la dada, sobre no sé sap què. I referèndum en què els qui el volen fer en tot cas votaran contra la independència si és que mai acaba sent això.

Ara bé, no ens enganyem tampoc. D'una banda el referèndum és un objectiu estratègic però d'una altra banda és una eina magistral per separar-se del PSOE. El PSOE pot acceptar qualsevol condició, qualsevol aposta, excepte aquesta. Aquesta no. Per ací, com s'ha vist de seguida, no passaran. I serà amb aquesta aposta i gràcies a aquesta aposta que s'escapoliran del pressingPodem mentre esperen a veure com els socialistes es van acorralant ells solets, obligats per la governabilitat a allargar una mà al PP.