L'hora de la CUP

Diumenge farà tres mesos del 27 de setembre, tres mesos des de les eleccions més transcendentals de les últimes dècades a Catalunya. El resultat va ser clar i contundent: un 48% a favor de l'independentisme i un 39% al costat de l'unionisme. O sigui, els polítics tenen un mandat clar a aplicar. Però Junts pel Sí i la CUP s'han encallat
en unes negociacions complexes i dificultoses. Ara, però, no és l'hora de mirar cap enrere ni de fer retrets. No cal culpabilitzar ningú sobre per què s'està trigant tant a poder configurar un govern i a salpar cap a l'estat propi. Ara és l'hora de mirar endavant i de començar a caminar tot seguit. La CUP té diumenge una assemblea decisiva en què espero que tothom sigui prou responsable. No hi ha excuses per deixar perdre una oportunitat històrica com aquesta. Ja sé que molts cupaires no volen veure Artur Mas ni en pintura, però s'ha de tenir altura de mires i pensar més enllà d'un nom. S'ha d'entendre que anar a eleccions al mes de març és el pitjor escenari possible per a l'independentisme i, per tant, s'ha d'arribar a una entesa. Si s'ha de votar Mas amb una pinça al nas, doncs endavant. Perquè Mas pot representar la dreta per a molts afiliats de la CUP, però al darrere hi haurà un govern i un programa que vira, i molt, cap a l'esquerra. La gent, la bona gent de la CUP, han de fer aquest pas diumenge, perquè la fita és tan grandiosa que no es pot perdre més temps. L'horitzó de la independència
ha de pesar molt més que la figura de Mas. Però, hi ha un sector de la CUP que recorda que si JxSí hagués presentat un candidat alternatiu tot hauria anat més ràpid i ara ja tindríem govern. Tenen la seva part de raó, encara que també han de ser conscients que JxSí va treure 62 diputats i la CUP, 10. Però la història no s'acaba aquí. Si finalment la CUP dóna suport a Mas, cosa que crec que faran, també s'han d'implicar en el dia a dia de la governabilitat i oferir una certa estabilitat parlamentària a la coalició de CDC i ERC. No poden deixar a la intempèrie l'executiu, perquè després la legislatura es pot convertir en un Vietnam i qui sap si s'haurien de convocar unes altres eleccions anticipades.