Treballar de franc

Les dones guanyen un 24% menys que els homes i només ocupen el 25% dels càrrecs directius malgrat que la seva contribució al treball mundial és del 52%. (Informe de Desenvolupament Humà 2015 de l'ONU). En el cas de les europees, aquestes tenen un salari mitjà un 16,3% inferior al dels homes, de manera que treballen 59 dies a l'any gratuïtament mentre ells continuen cobrant (Informe Comissió Europea). Si ens situem a Catalunya, i segons l'UGT, la bretxa salarial entre homes i dones és més alta que a Europa i per sobre de la mitjana mundial: les catalanes tenen uns salaris que són de mitjana un 24,8% més baixos que els dels homes. D'explicacions n'hi ha diverses: que si treballen en sectors pitjors pagats i/o a temps parcial; que si l'estructura productiva del nostre país, amb predomini de la petita i mitjana empresa, afavoreix aquesta desigualtat retributiva... Els estudis revelen que una de les causes d'aquesta escletxa en les remuneracions salarials és la presència minoritària de dones en llocs de responsabilitat: són poques i cobren
menys. Segons una llista elaborada per la revista Fortune, només el 20% dels càrrecs de responsabilitat a les 500 empreses més importants del món estava ocupat per dones. A l'Estat espanyol, la presència de dones en els consells d'administració de les empreses de l'Íbex no supera el 17,2%, molt lluny del 40% que fixava per a l'any que ara acaba la llei d'igualtat de ZP.

Totes aquestes xifres demostren que allò d'“igual feina, igual salari” no es dóna ni per baix ni per dalt. I no es tracta d'un problema de preparació, ni d'habilitats, ni de responsabilitat, ni tampoc de dedicació. És simplement una qüestió de gènere. Desigualtat per raó de gènere. Malauradament l'home té el camí més fàcil. En les parelles, encara es dóna prioritat a l'ascens de l'home i són encara moltes les dones que assumeixen que hauran de renunciar a millorar la seva situació laboral per haver-se de dedicar a la família, i ho fan. Queda, doncs, molta feina per fer. Molta des de baix, i molta des de dalt. D'una banda cal educar els nens i nenes en la igualtat, i evitar que repeteixin el que veuen a casa, i, d'una altra banda, les administracions han de posar les eines necessàries per fer possible que la igualtat sigui una realitat. A ningú li agrada treballar de franc 59 dies l'any.