Keep calm
Tossuts
A Artur Mas li agrada citar Kennedy. “La gran revolució en la història de la humanitat, passada, present i futura, és la revolució d'aquells decidits a ser lliures.” Igualment li agrada recordar Luther King, assassinat com Kennedy als anys seixanta, o la lluita no violenta de Gandhi. Però també Lluís Companys: “Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres.”
Les múltiples i variades cites del president –avui encara en funcions– li han provocat sovint el sarcasme i la befa dels seus rivals. Una vena atiada pel desafortunat cartell electoral en els comicis del 2012 on semblava encarnar un Moisès hollywoodià.
Però, sarcasmes a banda, si una cosa que hauria d'haver fet entendre l'elecció de Mas a l'hora d'escollir aquests referents, és que arribats en aquest punt és prou conscient d'on s'ha ficat. Tampoc li deu haver costat gaire veient el despietat escarni públic a què ha estat sotmès el seu predecessor a CDC, Jordi Pujol.
Després de comprovar com Convergència es va desmuntant per moments i com ell mateix ha estat objecte d'atacs duríssims per part dels anomenats aparells de l'Estat, la darrera assemblea de la CUP, tot i ser empipadora, no sembla més que un nou obstacle.
Si una cosa ha demostrat Mas és que és un personatge tossut. Aquest cop l'acompanya, a més, una ERC que ha fet pinya rere Oriol Junqueras i un grup d'independents sense escletxes. Ningú podrà acusar JxSí de trencar la unitat a què es va comprometre.
És possible que aquest dissabte la decisió de la CUP posi el punt final a aquest procés. És clar que unes noves eleccions donarien peu a un escenari imprevisible. Però convé no oblidar que els protagonistes, amb més o
menys fortuna, han fet el seu paper i que van ser els electors els qui van repartir les forces el 27-S. Que així sigui, doncs.