La solidaritat no surt al calendari

La pèrdua d'un nen a Camós va encongir el cor a mig país per Cap d'Any. Gràcies a les xarxes, vam saber el minut a minut de la recerca des de tots els raconets del país. Jo vaig viure-ho des del Berguedà. Abans del raïm, la pregunta: “Què se'n sap del nen?” “Encara el busquen.” Cap més comentari. L'endemà, a mig matí, a la vora del foc, rebíem la notícia. “L'han trobat i està bé”. Satisfacció i desencongiment. Ningú era de Sant Feliu, ningú coneixia la família del nen. Una observació unànime. “La resposta dels voluntaris, brutal!” En situacions com aquestes, es descobreix que l'estupidesa humana s'estén de manera imparable per les xarxes, però es constata també que som un país de bona gent. La solidaritat no és al calendari, surt del cor.