LA GALERIA
El retorn de Pallach
Hi va haver un temps en què la presentació d'alguns llibres omplia auditoris. Una de les primeres que recordo va atapeir les butaques de l'auditori del Museu de l'Empordà de Figueres. Josep Pallach tornava a la seva ciutat natal, on sempre ha tingut molt predicament, en el primer acte públic que feia després de la Guerra Civil, amb el seu llibre La democràcia per fer què?, però també exposava els eixos bàsics del partit polític que acabava de fundar, el Reagrupament Socialista i Democràtic, que després es convertiria en el PSC Reagrupament. Era a finals de gener del 1976, començava l'etapa de la transició, just feia només uns quants mesos que havien enterrat sota la llosa del Valle de los Caídos el dictador, i no es desaprofitava cap acte ni presentació per convertir-los en una conferència o debat polític. Era un temps nou, passaven coses molt interessants i tots teníem una gran esperança en el futur, els comunistes encara eren a la clandestinitat, però te'ls trobaves a tot arreu.
Ha estat en fullejar un exemplar de la reedició de La democràcia per fer què? de Josep Pallach, que m'han fet arribar els amics de la Fundació Josep Pallach de Palafrugell, que he fet una mirada al retrovisor i m'he vist escoltant Pallach, un vespre a Figueres, i com ell mantenia un encès debat amb alguns joves militants del PSUC. Disputa que continuaria setmanes després en diferents cafeteries de la ciutat i també en format epistolar a les planes de la revista Presència.
Però parlar de Josep Pallach, en aquells anys, a molts ens recorda el moment de la seva inesperada mort l'11 de gener del 1977 (dimarts farà 39 anys). De com es va posar en evidència la manca d'una unitat coronària a l'hospital Trueta (aleshores Residència de la SS). I d'alguna manera, sempre relaciono aquella mort amb la de Carles Caussa, que es produiria sobtadament dos anys més tard. En Carles tenia 28 anys, també era figuerenc i era un important dirigent del PSUC, que encapçalava la candidatura dels comunistes catalans al Congrés dels Diputats per la demarcació gironina el 1979.
Les dues morts, a l'Empordà s'han relacionat amb la precarietat dels serveis d'emergències en aquells moments. Mai sabrem si s'haurien pogut evitar.