Quan menjar és un luxe

Espero que no oblidem el nom de Madaya, la ciutat siriana coneguda abans com “la xicota de Síria” pel mantell de neu que la cobreix a l'hivern, les fonts que hi brollen a la primavera i els arbres fruiters que hi ha a l'estiu, i convertida ara en un infern, en l'epicentre de la fam. Les imatges dels seus habitants esquelètics tornen a recordar-nos el que des de fa tant temps s'està vivint a Síria. Madaya està des del juliol sota el setge de les forces governamentals i no rep cap ajuda humanitària. Ja no hi ha res per menjar i no hi ha ni l'alternativa de fugir perquè la ciutat assetjada està envoltada de mines. Baixar Al-Assad ha condemnat els 40.000 veïns a morir d'inanició, però la comunitat internacional se n'ha de sentir igualment culpable.