LA GALERIA
Les memòries d'en Miquel
Amb aquest títol Miquel Mompió i Azemar ha escrit i publicat un llibre que recull una bona part de la història recent de la vila nadiua, Riudarenes. L'autor retrocedeix, però, als orígens de la nissaga, que situa a Sant Genís de Palafolls al voltant del 1850. Després, explica l'aparició a la vila selvatana i tota l'evolució familiar. No cal dir que, d'entre els personatges, segur que el més destacat és ell mateix i aquest fet li crea dificultats en la redacció del text, que, en unes ocasions està explicat en primera persona i altres en tercera, segons el distanciament que l'autor vol prendre, en algun cas per modèstia. El llibre, escrit com una diversió, és una excusa per recordar el poble de fa uns anys, la seva història, els costums i les tradicions, els antics oficis, les festes a les ermites, la vida esportiva, les activitats culturals, les entitats, la política municipal, el pes de la religió... Tot i que els historiadors esperàvem trobar dades i noms que aclarissin fets, a vegades, punyents, que Mompió coneix bé –penso, per exemple, en els assassinats de les monges Fradera d'una masia de la localitat–, l'autor hi passa de puntetes i, amb la idea de no ferir ningú, obvia noms dels revolucionaris d'aquells temps. És comprensible. El llibre, doncs, no és una denúncia sinó una exposició amable de fets i de vivències. De fets, perquè permet resseguir la vida política i social dels darrers anys. De vivències, perquè en molts paràgrafs traspua el sentiment cristià i religiós de l'autor, manifestat sobretot en moments difícils de malalties o accidents que només es podien superar amb la fe i l'esperança. No hi falta tampoc, però, l'aflorament del tarannà divertit de Miquel Mompió. Molts l'hem conegut en tertúlies i xefles, erigint-se en el líder a l'hora d'explicar acudits, o en excursions, ajudant a recórrer el país selvatà interior, que coneix perfectament. I aquest caràcter emprenedor, dinàmic, alegre, sempre amb un punt de bon humor, també queda reflectit a les pàgines memorialístiques. I constatem, també, que, arribat al moment de la maduresa, la iniciativa que abans aplicava als seus negocis –la fàbrica tèxtil– ara la posa al servei d'obres benèfiques i socials: les festes de l'amistat, la fundació de l'Espiga Solidària, que recull menjar per a gent necessitada, etc. La vida de Miquel Mompió respon al que una vegada li va dir el seu cosí Jaume Casademont, de Bescanó: “L'home, al llarg de la seva vida, hauria de dedicar almenys quatre anys a servir la societat, de la qual tant està rebent.” I ell ho ha fet molt més i ho explica.