Xocolata
Polítics que es disculpen
És un gest tan poc freqüent en política que quan es produeix es mereix ser destacat. Els ciutadans sabem que els polítics també son humans —tot i que de vegades ells mateixos s'entesten a demostrar el contrari— i que dins l'activitat humana hi cap l'error i l'equivocació. Pot passar, i passa, que algunes de les promeses dels candidats en campanya s'acabin demostrant impossibles, per factors interns i externs. El que demanem és, com a mínim, la rectificació i les disculpes. En Comú Podem va fer campanya prometent un grup parlamentari propi a Madrid i un referèndum d'autodeterminació per a Catalunya. La crua realitat de la democràcia de pa sucat amb oli que impera a l'Estat els va esclatar a la cara a la primera de canvi. No només no tindran grup parlamentari propi, sinó que —a diferència dels valencians de Compromís, que han passat al grup mixt— s'han diluït dins del grup de Podemos. És el que en política madrilenya es coneix com “fer un PSC”. Hem vist dues reaccions en les files d'En Comú Podem. Un Xavier Domènech negant la realitat i dient “havíem dit que tindríem veu pròpia i tindrem veu pròpia”, i una Sara Galan dient que “el primer que cal fer és demanar disculpes per no aconseguir el que havíem demanat i promès”. Ja em perdonaràs, Xavier, però em quedo amb la Sara. L'error és acceptable; que ens prenguin per rucs, no.