Gordillo

Fa uns dies, a la tertúlia d'El matí de Catalunya Ràdio, l'Álex Sàlmon, delegat del diari El Mundo al Principat, intentava justificar (sense massa fortuna, tot sigui dit) una notícia que sortia a la portada del seu diari: el president Puigdemont havia col·locat un soci seu com a director de Catalunya Ràdio. La “notícia” l'havia avançat unes hores abans en “exclusiva” Antena 3, i ja ens permetia comprovar que el nou president (i el nou director de Catalunya Ràdio) no gaudiria dels anomenats cent dies de gràcia. En tot cas, cent hores de gràcia o, millor, cent minuts de gràcia els que van trigar a començar a disparar els líders unionistes i la premsa cavernícola.

Aquell “periodisme d'investigació” d'Antena 3, però, ometia que el director de Catalunya Ràdio no el nomena el president, sinó el consell d'administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i que l'empresa de projectes digitals Doble Utopia està inactiva des del 2008. Tampoc no es feia cap menció a la llarga trajectòria professional del nou director: Saül Gordillo. No es parlava ni del seu pas per El Punt ni de la seva feina com a cap digital d'El Periódico. També amagaven que ha estat un dels principals impulsors del que avui anomenem el periodisme 2.0. I òbviament, oblidaven (quan convé tenen memòria de peix!) el pas de Gordillo per l'Agència Catalana de Notícies, de la qual va ser director entre el 2007 i el 2011. Curiosament, fins al retorn al govern de Convergència i Unió, la coalició de Puigdemont, que el va cessar.

El nou president col·loca el seu soci; Òmnium Cultural es finança gràcies al xantatge del 3% als empresaris i la CUP, Podemos i ETA teixeixen una aliança patrocinada per la Veneçuela chavista destinada a desestabilitzar Espanya. Res de nou a l'horitzó. Recorden aquella informació de fa uns mesos a La Razón on se'ns explicava que l'avui vicepresident Junqueras era, en realitat, un gihadista camuflat? Com a la sèrie Homeland, però canviant Bagdad per Sant Vicenç dels Horts. Ai, senyor!