L'esquerra i la premsa

Crida l'atenció el posicionament dels principals mitjans de comunicació espanyols, neguitosos per l'eventualitat d'un acord entre PSOE i Podemos en comptes de donar suport al PP i demostrar tenir “sentit d'estat”. Es veu que aquest sentit no és possible si la dreta no hi participa. I també es veu que no hi ha premsa que pugui ser qualificada d'esquerres, mentre que de dretes és evident que no en falta. Podem pensar que aquesta mancança és natural perquè els costos de la producció d'informació només poden ser assumits per grans grups de comunicació, a les xarxes dels quals s'entrecreuen interessos relacionats amb concessions públiques, amb contractes publicitaris que ja només poden obtenir de les administracions i de les grans corporacions vinculades al món financer o, directament, a interessos polítics i empresarials conservadors. Per a l'esquerra queda internet, on és tan fàcil publicar com difícil obtenir el finançament necessari per a elaborar una informació professionalment qualificada. Però també podem atribuir-ho al fet que el mateix concepte d'esquerres s'ha difuminat, ha anat derivant en diverses formes que no tenen espai de confluència. Ni tan sols un de tan senzill com dir que és a l'esquerra el que no és a la dreta, perquè el PSOE es va decantar cap al neoliberalisme amb la mateixa facilitat que es va apartar del republicanisme, IU s'ha ofegat en el seu propi remolí i Podemos s'ha deixat a mig camí la pega per unir el trencadís.