Galliner esverat

Continua present en els ambients de la política la denúncia de les militants de l'esquerra independentista lamentant que els atacs que els profereixen se centrin en el seu cos i la seva manera de vestir i no en la seva ideologia.

Tenen tota la raó i serà difícil que almenys públicament algú els porti la contrària. D'un temps ençà el galliner està esverat i plana en els hemicicles una certa mala educació que va des de dalt a baix i d'esquerra a dreta. No sempre s'escolta qui parla i l'hemicicle pot semblar més un mercat que no pas un lloc per parlar i escoltar. El mestre de la crònica parlamentària Lluís Carandell comparava l'hemicicle del Congrés dels Diputats amb una plaça de braus on el torero escolta tot allò que diu el públic. A principis dels anys noranta, quan el socialista Josep Borrell aspirava a la presidència del govern espanyol, el soroll i els insults eren permanents a dins l'hemicicle. Per l'època eren temps de canvi i l'exministre era provocador. Va contractar els serveis de l'actor i bufó Albert Boadella, per tal que a la cúpula de Rupit els actors d'Els Joglars el preparessin per saber estar davant d'un faristol rebent insults i crits de ses senyories. Borrell va quedar satisfet dels serveis i a l'hora de la veritat era capaç de somriure davant de qualsevol atac dels adversaris. Des de les files populars li exclamaven “Tira't per la finestra.” I amb una gran dosi d'ironia Borrell reia i reia tot fent cas dels consells dels actors de Boadella.

De sempre les persones públiques han estat sotmeses a prejudicis. Són objectius fàcils a l'hora d'ésser menystingudes, com denuncien les militants de l'esquerra independentista, i la veritat és que aquest fet s'està incrementant, sense que ningú hi pugui posar remei, sota l'argument que és provocat pel canvi que s'està produint entre la política nova i la política vella quan simplement és un problema de mala educació, que tant existeix ara com sempre, amb la diferència que ara hi ha més valentia per denunciar-ho.