El transhumanisme

Una nova ideologia està emergent amb força. Els teòrics del transhumanisme consideren que la introducció de les noves biotecnologies en el si de la condició humana pot representar una millora qualitativa de la vida de les persones, l'emergència d'un nou tipus d'éssers i el naixement d'una societat nova, l'emergència d'un nou tipus d'éssers que ja no es podran anomenar humans, sinó, més aviat, posthumans. És una nova utopia que va íntimament lligada a les biotecnologies i que, de fet, representa un relat de substitució després de l'ensulsiada de les grans utopies socials del segle XX.

En aquesta ideologia es parteix del següent supòsit: el poder de la tecnologia és de tal magnitud, ha adquirit tan nivell de desenvolupament que no solament pot transformar l'entorn natural més enllà de límits insospitats fins ara, sinó que, a més a més, té la capacitat per transformar tan enterament la naturalesa humana que aquesta adquireixi unes capacitats i tingui unes possibilitats mai conegudes fins al present. No ens referim solament a alteracions exteriors, a través de la cirurgia estètica, sinó a modificacions en la dimensió interior de la persona, en les seves facultats cognitives com ara la imaginació, la memòria, el raonament. Aquesta transformació representa, en el fons, una mutació de la identitat personal, l'emergència d'un ésser humà diferent, amb unes potencialitats radicalment distintes, suposadament superiors.

Aquest plantejament es nodreix d'una concepció il·limitada del poder biotecnològic, de la seva capacitat per superar els marges i les privacions de la condició humana, però també per generar entitats, híbrids, singularitats completament noves en el conjunt de l'univers. Parteix de la idea que els éssers humans no estem cridats a ser només el resultat passiu de l'evolució, sinó els artífexs de l'evolució i que tenim l'oportunitat de dissenyar quin futur volem per a nosaltres com a espècie.

El debat, més enllà de les mirades extremes, conté una gran seriositat i un profund calat filosòfic, ja que està en joc la mateixa idea de la naturalesa humana i els límits de la finitud. La tecnologia no solament ha transformat els modes de producció i de consum, de distribució i d'informació, sinó la mateixa naturalesa de les realitats físiques i la mateixa condició humana. No es pot oblidar, a més a més, el debat econòmic que hi ha soterrat, perquè totes aquestes transformacions biotecnològiques costen grans sumes de capital que solament una petita part de la humanitat pot assumir. En cas d'implementar-se una ideologia d'aquesta naturalesa, es pot generar una fractura profunda en el teixit social, encara més greu i més penetrant que la que ha causat la crisi econòmica i financera.

És un debat filosòfic que té com a objectiu precisar les fronteres entre el que és legítim i il·legítim, entre el que es pot fer amb la tecnologia i el que no. Pertany, en sentit estricte, a la filosofia pràctica o ètica, i, particularment, a l'ètica de la tecnologia o tecnoètica. Serà útil recordar el que els grans filòsofs del segle XX han teoritzat sobre la tecnologia i els riscos que comporta tant per a la privadesa com per a la llibertat personal.

El que està latent no és solament el paper de la tecnologia en el nostre món, sinó la mateixa identitat de la persona i l'horitzó de futur col·lectiu. El transhumanisme es presenta, solapadament, com una nova utopia que no té el seu epicentre en la revolució obrera, tampoc en els moviments col·lectius, sinó en el poder tecnològic. En els centres tecnològics i universitaris més sofisticats del món aquesta ideologia pren i genera una gran esperança, no solament per resoldre les mancances lligades a la finitud, sinó per fer un salt qualitatiu en la història de la humanitat.

El gran relat del transhumanisme apunta cap a una societat ideal, alliberada de les privacions i de les servituds de la finitud humana, una espècie de regne del cel immanent forjat a partir de les tecnologies de la vida, de les nanotecnologies, de les tecnologies de la informació i de les neurociències, tot això, combinat amb la robòtica i la intel·ligència artificial.

Enfront d'aquesta ideologia emergent, cal esbrinar els dèficits antropològics del manifest transhumanista, observar la noció de naturalesa humana que hi ha latent i plantejar-nos, col·lectivament, si la millora mitjançant la tecnologia és un horitzó legítim o bé el començament d'una fractura social de conseqüències imprevisibles.