Opinió

LA CRÒNICA

La saga dels Salellas

L'actual panorama polític ha dona molta quota de pantalla a la CUP. Aquesta transcendència mediàtica en terres gironines ha tingut un nom, Salellas. Una presència que ve de lluny, és una existència que ve de més enllà de les conjuntures actuals i de les polítiques locals i autonòmiques. Avui, quan parlem dels Salellas, d'en Benet i d'en Lluc, per citar els que estan ara en primera línia de la política, no ho fem des de l'atzar per les circumstàncies de la vida sinó per la història i pels desencadenants naturals de la formació en el servei a la societat. Per parlar dels germans Salellas, i de la CUP si em permeteu, no ho podem fer si no ens remetem a la figura del seu pare, en Tià Salellas, traspassat malauradament farà vuit anys. De família humil, en Tià, de cos fornit i de barba poblada, va fer un ampli recorregut professional des de l'esforç i la dedicació personal als més humils i necessitats. Preocupat pels ideals i les injustícies va fer militància d'esquerres, primer des de l'anarquisme, passant pel socialisme i posteriorment per l'independentisme republicà. Vinculat a l'escoltisme d'arrel gironina en Tià adquirí ben aviat l'estima per la terra i les persones des d'una vessant molt humana. En la defensa de les causes perdudes va procurar de manera tossuda l'educació dels seus fills en el respecte, el diàleg i l'esperit crític. Des del seu despatx a la plaça Marquès de Camps de Girona, i a altes hores de la nit, se'l podia intuir treballant, puig que el llum obert delatava la seva incansable capacitat de treball.

I vet-ho aquí que la influència del pare en l'educació dels seus fills, aquesta tossuderia, va influir decisivament en el que són avui en Benet i en Lluc. A partir d'una base humanista d'arrel familiar, es van acostumar a confrontar punts de vista que els permetien créixer en els valors de la justícia i dels drets socials. Formats en un model de servei centrat en la persona, no és gens d'estranyar que ells representin el que avui en diuen política radical i que no és cap altra que la defensa d'amplis sectors socials desatesos i sovint oblidats. De petits, en Benet i en Lluc anaven a l'escola després d'haver comentat durant l'esmorzar la premsa del dia. Van seguir també la ruta educativa de l'escoltisme, en Benet al Pare Claret i en Lluc a Sant Narcís. En Benet, de professió advocat, ha continuat amb la feina del seu pare, amb qui treballava. En Lluc, format en periodisme i ciències polítiques, ha donat sortida al seu perfil més social en l'associacionisme local per acabar actualment en la política local. En Benet ha estat en els pactes amb Junts pel Sí i en Lluc és la veu de la consciència a l'Ajuntament de Girona i a la Diputació. Hi ha una frase del seu pare que els va quedar molt gravada: “No us cregueu sempre el que sentiu.” Era una frase que s'ajudava dels debats contundents i intensos que mantenien i que acabaven sempre o quasi sempre en el pacte i l'acord. Això us fa pensar alguna cosa? No seria, per tant, massa agosarat parlar d'un estil de fer i de pensar, com a fruit de les conviccions polítiques extensament treballades des de l'heterodòxia ideològica més estricta. Una convicció humanista encara present en les actituds filials que no tindrien sentit si no coneguéssim una mica els seus orígens. De ben segur que en Tià estaria orgullós de la petja deixada amarada dels ideals humans de justícia i llibertat. Si ell hagués viscut, de ben segur que hauria estat en el moviment pel dret a decidir des d'una posició oberta, transversal i sumativa. La política gironina disposa d'aquesta consciència social que es diuen CUP i Salellas. Sense cap dubte, però discutible per a alguns, i des de la distància ideològica, puc afirmar que la saga dels Salellas està ben present i representada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.