El cotó no enganya

Repassar a l'arxiu les fotografies dels dirigents polítics valencians dels últims vint anys suposa trobar-se cara a cara amb tots aquells que havien fet de la corrupció el seu modus vivendi. Algunes de les imatges fan veritable feredat. Com ara una en què apareixen tres dels últims presidents de les corporacions provincials valencianes, ara implicats en diferents casos. Es tracta de Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, actualment a la presó; José Joaquín Ripoll, expresident de la Diputació d'Alacant, processat per suborn, frau i tràfic d'influències, i Alfonso Rus, expresident de la Diputació de València, detingut fa uns dies acusat de ser el cap d'una xarxa que cobrava comissions dels contractes públics. No és casualitat que expresidents de les tres diputacions valencianes tinguin aquest nexe en comú. Les corporacions provincials, amb un bon finançament per part de l'Estat i amb molt menys control polític que la Generalitat, han estat la base utilitzada pels populars valencians per estendre la seva xarxa de vassallatge i clientelisme sobre tot el país, amb el corresponent rèdit electoral. Des de les diputacions feien també un veritable xantatge als ajuntaments que no eren de la seva corda, negant-los subvencions i inversions. I, naturalment, aprofitant aquesta posició de domini per fer i desfer a l'hora d'adjudicar contractes i concessions. Fabra, Ripoll i Rus no es movien, però, sols en els seus feus provincials. Tenien el suport de dirigents valencians com ara els expresidents Zaplana o Camps o l'exalcaldessa de València Rita Barberà, ara sota sospita després de les últimes detencions. Uns dirigents que, a la vegada, també rebien un suport total per part de la cúpula del PP a Madrid. L'arxiu fotogràfic tampoc enganya. Rajoy, Cospedal, Arenas i companyia hi apareixen un munt de vegades fent costat als corruptes. Com ells, també hi riuen, a les fotos. Com ells, potser també acabaran plorant. Temps al temps.