Santa Rita

Pedro Sánchez està apostant fort per l'única opció que li pot donar alguna possibilitat de sobreviure políticament. Aquella fotocòpia de Toni Cantó (algú ho havia de dir!) que té el trist honor d'haver assolit els resultats més pobres de tota la història recent del PSOE, podria acabar –si santa Rita, patrona dels impossibles ho avala– convertit en president del govern espanyol. I això gràcies a una sèrie de combinacions destinades, sobretot, a fer fora la indigència política i moral que representa el PP.

Si Sánchez aconseguís el miracle –una majoria suficient–, guanyaria, d'una tacada, la presidència i la seva batalla contra els barons del PSOE encapçalats per la inefable Susana Díaz. I si, a més, aquesta victòria (doble miracle) l'assolís amb una d'aquelles majories anomenades de progrés (que hauria de comptar inevitablement amb els vots de diferents formacions polítiques, però també amb l'abstenció activa d'unes altres), fins i tot potser podria fer realitat una cosa encara més complicada: salvar el seu partit.

Repassem: el PSOE és avui, per mèrits propis, una organització enormement desacreditada. Només la corrupció (o, millor dit, la criminalitat) del PP els ha permès no convertir-se en el Pasok ibèric. Però a ningú se li escapa que aquest partit viu immers en una decadència irreversible que, si els triples salts mortals de Sánchez no ho eviten, el portarà més aviat que tard a la irrellevància política. No debades, el PSOE ha malbaratat tot el capital que tenia quan els falsaris González i Guerra van aconseguir la històrica majoria absoluta del 1982. Des de llavors, decepció rere decepció, sobretot perquè amb la seva acció de govern aquest partit ha estat clau perquè l'Estat espanyol sigui el territori amb més desigualtats d'Europa. En el PSOE, Solchaga i el seu elogi de la riquesa representen la solidaritat amb els més febles; Barrionuevo i Vera, els drets humans; Luis Roldán, l'honradesa, i els ERO d'Andalusia, la decència. El que deia: com santa Rita no afini...