Debat de campanes

Girona debat aquests dies sobre el silenci nocturn imposat a les campanes de la catedral, per la queixa d'un establiment hoteler que hi ha als encontorns, encara que sobta que d'altres de similars no se n'hagin queixat. Aquesta polèmica no és nova: residents sobrevinguts han denunciat, en diferents localitats, campanes, galls, granges o el costum natural de femar els conreus. Però els bronzes de la seu gironina són potents i la polèmica ressona en els carrers de la ciutat. Per això, un grup de residents al barri vell defensa que les hores nocturnes tornin a ser comptades amb el so de les campanes. Diuen que forma part del medi, que el tenen integrat i que, sobretot, l'estimen. I un servidor n'ha de donar fe perquè va viure cinc anys en un dels antics carrerons dels voltants del temple gironí i no va deixar de dormir ni un sol dia ni una sola nit per culpa d'aquestes campanes.

Ningú no dubta que alguns estadants de l'hotel denunciant es puguin sentir molestos per les campanades nocturnes, de la mateixa manera que d'altres s'hi poden sentir per la remor de les onades en un hotel a la vora del mar o pel gall cridaner d'una casa de turisme rural. Per això, caldria estudiar una modificació legislativa que, davant d'un conflicte d'aquestes característiques, un cop evidenciada la legalitat de les activitats, donés primacia a un fet consuetudinari com el primer establiment; és a dir, a qui es va establir primer. Perquè d'una altra manera, les fulles del rave acabaran per passar pel rave mateix.