Ultracongelats

Amb encert, el govern municipal badaloní es proposa congelar impostos i taxes en el proper exercici. La crisi mana i la ciutadania està prou castigada per haver de suportar l'augment de les despeses impositives. A més, amatents a aquelles necessitats que superen els mínims establerts, la proposta del consistori preveu importants bonificacions a les famílies nombroses, als aturats sense subsidi i a les empreses que declarin pèrdues. D'entrada, una bona pensada, de la qual caldrà escatir tots els possibles serrells. Des de l'oposició, Iniciativa ha confessat que troba bé la proposta i fins i tot ha mostrat satisfacció de veure com algunes de les idees que feren arribar al govern han estat incloses en el nou projecte. Els populars, entestats a escanyar la gallina, el gall i la pagesa, defensen la rebaixa d'impostos, des d'una posició més populista que popular.

Segur que Francesc Serrano tindrà feina a fer quadrar els números, tenint en compte que tampoc no cal esperar que es recapti gaire en concepte d'obres i plusvàlues, els grans damnificats de la crisi, i que els diners vinguts de fora (participacions de l'estat, subvencions, convenis...) seran força magres. El regidor d'Hisenda haurà de recollir el darrer euro del darrer calaix i cuidar-lo a l'extrem, fins sacrificar-lo en alguna despesa imprescindible.

I, parlant de despeses, és en l'apartat de la distribució pressupostària on caldrà filar prim, valorant el que cal gastar, com cal gastar-ho i fins on es pot estirar la misèria, ja que una vegada fet front al mastodòntic apartat de personal, poc efectiu quedarà per repartir entre les moltes demandes de les diverses conselleries. És en la despesa on caldrà veure la voluntat del govern municipal i endevinar les línies de gestió que marcaran el 2010, un any que, no ho hem d'oblidar, serà el darrer que completaran els components de l'actual govern. Per això, és molt encertada la posició expressada per Carles Sagués de estar especialment pendent de la forma en què es distribueixin els diners recaptats.

Repartir la misèria no permet gaires miracles, però és evident que en una situació de crisi el primer que cal fer és aprofitar al màxim els recursos humans de la casa; després, escriure amb llapis fi tot el que signifiquen pagaments obligatoris; tercer, evitar despeses innecessàries; i, finalment, ser molt acurat en la política d'ajuts, convenis i subvencions. Res d'accions grandiloqüents ni de deliris de grandesa, que sempre resulten excessivament costoses.

Però, per sobre de tot, valorar amb cura l'autèntic sentit de la despesa, allà on es nota l'aposta a favor del progressisme, la solidaritat i la clara vocació cívica.

En l'últim graó, i no per això menys important, l'especial atenció a la política de subvencions, calaix de sastre que moltes vegades serveix per comprar voluntats. Caldrà no caure en la temptació del clientelisme i enfrontar-se amb la sempre interessada pressió d'associacions i entitats de tota mena. I és aquí on es pot produir el conflicte, fins i tot en escenaris impensables. Pot passar que aquells que en nom de les entitats socials han demanat menys impostos i menys alegries econòmiques, després encapçalin les manifestacions contra la retallada de subvencions que afecti les pròpies entitats.

Sí, a un any i escaig de les properes eleccions municipals i amb una situació econòmica de difícil equilibri, l'actual govern municipal pot trobar-se davant un curs calent, amb espurnes incendiàries. I, segur, no hi haurà diners per fer content tothom, per fer callar a tots. El govern municipal és al davant d'una prova de foc: de si se'n surt, o no, pot dependre aprovar o treure carbassa.