Pla i Dalí

Els dos empordanesos Dalí i Pla s'han vist involucrats en el lamentable daltabaix entre la càtedra de memòria històrica de la Universitat Complutense de Madrid i l'Ajuntament de la capital. La càtedra els incloïa a la llista de franquistes que l'Ajuntament voldria eliminar dels carrers. El seny ho ha aturat i l'Ajuntament s'ha tirat enrere. Els noms del pintor i l'escriptor seguiran vius als carrers de Madrid mentre els experts analistes continuaran amb la difícil tasca d'investigar quin peu calçaven políticament Josep Pla i Salvador Dalí. Dos personatges que en diferents moments i per separat van viure a Madrid. Dalí va ser expulsat de la residència d'estudiants i Pla escriu: “De Madrid no m'interessa res. A Madrid no hi tinc res a fer. Res.” Veia Madrid amb una ironia distant. Malgrat que descobria en la ciutat coses boniques i entranyables que no han descobert els madrilenys. Amb el temps, ciutadans de tot el món viatgen expressament a Madrid per contemplar l'obra de Dalí exposada al Reina Sofia, i Madrid, l'adveniment de la República és una obra de Pla que ha esdevingut patrimoni dels madrilenys com el Quadern gris, exposat com un clàssic a totes les llibreries de renom. En aquest absurd enrenou de noms de carrers –als Estats Units i a d'altres països els carrers són batejats amb números–, Pla i Dalí han estat situats al mateix sac. Dos personatges que tenien poc en comú malgrat que es respectaven. Hi ha una edició genial, Obres de museu, d'il·lustracions de Dalí i escrits de Pla. En la seva presentació a la Fontana d'Or de Girona, Dalí diu a Pla: “Encara aneu de putes?” Pla li contesta: “Vós encara sou voyeur?”

Que investiguin tant com es vulgui els passats polítics de Pla i Dalí. Les seves obres, com deia Francesc Pujols sobre el pensament català, “sobreviuran als seus il·lusos enterradors”. Obres que sobreviuran en una ciutat oberta, cosmopolita i plural, amb una brillant vida ciutadana i cultural...