Què es jutja a Mallorca?

Amb el judici del cas Nóos, hi ha gent que sembla descobrir la sopa d'all. “Mira què ha dit en Matas!, que l'Urdangarín era un aconseguidor!” Doncs, i què es pensaven que era! El gendre del rei emèrit va fer negocis de la manera que els va fer no perquè fos ni un gran empresari ni tan sols perquè estigués molt preparat, ni tan sols perquè fos molt espavilat, que potser és o era totes aquestes coses de plegat. Si va fer els negocis que va fer i li van pagar pel qui li van pagar, era perquè estava casat amb la seva dona i perquè el sogre era rei d'Espanya. Vostès es pensen que si qualsevol de nosaltres hagués aconseguit ser rebut a les altes instàncies polítiques mallorquines o valencianes, madrilenyes o catalanes, cosa ja de per si discutible, i els hagués ofert organitzacions de coses al preu que els va oferir, ens haguessin dit que sí? Ni pensar-hi. Però això que és tan obvi sembla que ara és la clau de tot plegat. S'està jutjant una infanta d'Espanya i al seu home li poden caure anys de presó. Mira si en són, de trempats, en el país de la gran corrupció. Malpensat com sóc hi veig molta alta política al darrere de tot plegat. És evident que no la van saber fer en els primers moments, que van trigar massa i el jutge instructor ja havia lligat massa coses perquè fiscal i Hisenda aconseguissin fer el que volien fer: evitar-li el judici. Ara, però, estan en l'estadi del ja que no podem evitar-ho, fem veure que som valents i honestos i que el qui la fa la paga, com si no sabessin tots plegats que no sempre qui la fa la paga, ans al contrari, n'hi ha que n'han fet, en fan i en faran moltes i de moment han pagat els de sempre. Sí, jutgen la infanta i podrien caure-li anys al seu marit. I Matas, el ministre d'Aznar que ja ha tastat la presó, pot tornar-hi. Però tot plegat sembla molt estudiat. Al final es tracta que la institució monàrquica no quedi tocada, que el rei emèrit en resti al marge, que el rei d'Espanya passi per haver deixat caure la germana. I després tot s'arreglarà.