Elogi de la fragilitat (a Muriel Casals)

En la fragilitat hi ha l'essència de totes les coses. La fragilitat és inici –instants després de la gran explosió–, i la fragilitat és final, només un instant abans de l'última alenada. La fragilitat és la raó, la veu prima i calma, la passa menuda que arrenca el caminar de totes les passes. La fragilitat és la bandera estripada al pal més alt per l'assot de la ventada, ensenya que ara sembla morir i que ara s'envola. La fragilitat és la por d'endinsar-se en els camins de la nit, la basarda de veure apagar-se el far d'una mirada lluminosa, neta i clara. La fragilitat és, també, i per a sort de nàufrags, el moment precís de cada nova albada, les onades que s'aixequen quan el sol s'alça, el nou pal que ara es dreça a terra ferma i també la bandera que hi serà hissada.