opinió
Sempre atenta al futur
Un grapat d'estudiants de la Facultat d'Econòmiques de la UB decidiren, el 1964/65, entrar al PSUC (F. Artal, F. Roca, E. Gasch i d'altres). Muriel Casals estava entre ells, i des d'aleshores participarà en la comissió econòmica del PSUC, que produeix regularment anàlisis i propostes de política econòmica, signades col·lectivament amb el pseudònim Enric Cerdà. L'any 1973 apareix Economia Crítica, un volum que aplega un grup d'economistes d'esquerres del moment –no tots del PSUC, per descomptat– fent anàlisis i propostes per redreçar l'economia catalana (i el país, per tant). Aquí trobem, de nou, Casals, que signa un article sobre la indústria cotonera catalana. Brillant professora de teoria econòmica, especialista en el pensament de Joan Robinson –una keynesiana d'esquerres–, defensà, l'any 1981, la seva tesi doctoral sobre la industria tèxtil a Sabadell.
Atenció, a la lectura de la tesi hi eren presents tant els fabricants com els sindicats obrers de Sabadell, cosa no gaire freqüent en aquells temps. L'any 1983 és proposada com a membre del consell d'administració de la CCRTV en representació del PSUC. El compromís per la catalanitat, el rigor, la solvència i la pluralitat del mitjans públics d'informació varen ser en tot moment la guia de les seves preocupacions i recomanacions. En aquest període, Muriel també es dedicà a assessorar els sindicats obrers en els convenis del sector del tèxtil. Així mateix, desenvolupà diversos treballs d'estudi i assessorament per a la seva ciutat, Sabadell, i pel seu estimat alcalde, Antoni Farrés.
A partir del 1990 Muriel Casals comença una col·laboració i, alhora, una gran amistat amb Antoni Gutiérrez Díaz –exsecretari general del PSUC i nou eurodiputat per ICV–. En aquesta nova aventura hi dedicarà moltes hores, moltes il·lusions i tots els seus coneixements, amb una generositat extraordinària, com sempre sabia fer. La relació amb Antoni Gutiérrez (i Angels Espuny) tradueix una comunió d'idees, esperances i afectes sòlids i entusiastes. La capacitat transformadora de la Unió Europea representava, per a aquest grup d'entusiastes del europeisme, progrés i transformació social, coses per les quals calia lluitar. Per això, el 1998 entrà a formar part del Consell Català del Moviment Europeu.
Muriel Casals estava atenta al futur, sí, però sempre pensant en un futur millor. Així, va militar al PSUC quan això era (almenys per a molts) el millor per combatre la dictadura i per recuperar les llibertats de Catalunya. Igualment, arribat el moment, es va capbussar a consciència en l'aventura europeista.
Per això, també, els darrers anys de la seva vida, i des de la presidència d'Òmnium Cultural, els ha dedicat a forjar, amb moltes més persones, una il·lusió, un horitzó de llibertats nacionals catalanes que, malauradament, ella no podrà veure.