Aturar els pederastes, de debò

El papa Francesc ho té clar: si un bisbe coneix algun cas de pedofília entre els seus capellans ha de denunciar-ho a les autoritats civils. Si es limita a canviar de parròquia el responsable, hauria de dimitir. Entesos. Sembla que el Vaticà reacciona amb contundència. Ja comença a ser hora. Potser hi té alguna cosa a veure la presentació de la pel·lícula Spotlight, de Thomas McCarthy, que es basa en investigacions periodístiques sobre els abusos
sexuals de setanta capellans de Boston, amagades per les autoritats eclesiàstiques fins que els tribunals han pogut posar en evidència els fets i han condemnat la jerarquia a sancions multimilionàries. El film sembla evidenciar que el problema no era de casos individuals concrets i limitats sinó que es tracta d'una desviació sistèmica.

Mentrestant, a l'estat espanyol se'n parlava poc, del tema. El mantell del silenci ho tapava tot. No hi havia denúncies O n'hi havia que es quedaven en l'àmbit dels convents o de les sagristies. Evitar l'escàndol.
I en aquest prudent evitar l'escàndol hi
entrava la impunitat dels abusadors i dels que ho toleraven. Està per veure quants casos més acaben sortint a la llum si els tribunals actuen amb fermesa i les víctimes silencioses perden la por i superen la vergonya. De centres religiosos catòlics dedicats a la formació dels infants en tenim la geografia plena. Prou se n'han preocupat, d'assegurar-se una legislació favorable per tenir un control de bona part del sistema educatiu espanyol.

Exposar els nostres infants a la lascívia de degenerats capaços d'abusar de l'autoritat que els conferim sembla un error en què no hauríem de caure. No sé si n'hi ha prou amb les advertències papals, l'eficàcia de les quals està per demostrar. La societat civil hauria de prendre consciència del problema, avaluar de forma sistemàtica la situació global i obligar l'autoritat a prendre les decisions pertinents per evitar riscos en una qüestió tan greu.

Si us he de ser franc, no sé si legislant i
vigilant n'hi ha prou. Penso que l'Església hauria de replantejar-se moltes qüestions, decidir si està en condicions d'oferir un servei a la societat com és l'educació dels infants, saber detectar les vocacions que tenen més a veure amb desviacions sexuals que amb la religió i repensar seriosament el tema del celibat. Que faci el que cregui que ha de fer. Però que se'n coneguin els resultats i es tingui garantia suficient abans de reclamar, com reclama sens aturador, el seu dret d'acaparar la major part de l'ensenyament provat del país. Fins ara les coses no han pas anat per aquest camí.

No es pot deixar oberta la possibilitat que siguin els més culpables els que assumeixin la responsabilitat de vetllar per la seguretat dels alumnes.