Un acord inútil?

La política espanyola vol ser opereta però no passa de sarsuela. La del manojo de rosas. Com que aquells senyors deuen ser tots de lletres, no en saben d'aritmètica. I la matemàtica parlamentària falla. Tots els pactes que es poden fer no sumen. No van enlloc. Només les abstencions podrien garantir la investidura d'un nou president. Pedro Sánchez necessitaria la del PP o la d'Esquerra més Convergència. Improbable i impossible. Mariano Rajoy necessitaria la del PSOE. Més improbable encara. Les eleccions es presenten com l'única sortida d'emergència raonable. Tothom hi vol arribar com més fort millor. Debades. En tot cas, la iniciativa política -concepte sacralitzat però important– ara correspon a Sánchez. Rajoy l'ha perduda, perquè és del Real Madrid. El PP critica el rei perquè va donar la vènia a Sánchez. Acostumats a manar arrasant, han perdut el sentit de l'estratègia i el de la tàctica. Què vol el candidat socialista? Desgastar el líder de PP. En cap cas no busca l'acord amb Podemos. Per això ha pactat amb Albert Rivera. Cent trenta diputats no van enlloc, però Pedro Sánchez confia en els poders palpables. En Brussel·les i en l'Ibex aquell. Com que volen assegurar-se una certa estabilitat, pressionaran Rajoy perquè s'abstingui en la investidura de Sánchez. Al final, el secretari general del PSOE està demostrant una habilitat que Mariano Rajoy ignora i menysprea. Qui ho havia de dir. L'acord de Sánchez i Rivera no és inútil, com ahir clamava Rajoy. El que caça mosques és ell.