Pactes injustificables

El votant socialista de bona fe –que encara n'hi ha– s'ha quedat de pasta de full amb l'acord que Pedro Sánchez ha lligat amb Albert Rivera. Potser a Espanya això de Ciutadans encara és una incògnita –temps al temps, perquè les cabres mengen fulla–, però a Catalunya és una realitat com un obelisc. Ciutadans va nàixer, va créixer i es va multiplicar com una reacció a la “traïció” catalanista
de Pasqual Maragall. Amb la intenció, compartida amb el futur ministre Wert, d'espanyolitzar la fauna irredempta catalana. Per això, quan l'anguila Iceta intenta justificar
el pacte del PSOE amb Ciutadans alguns ulls càndids s'obren com melons d'Alger. S'agafi com s'agafi, l'acord no té justificació, més enllà de la tàctica que ha donat vida política a Sánchez. Com tampoc no en tenen, es vulgui mirar amb les ulleres de colors que es vulgui mirar, els pactes que els alcaldes socialistes de Lleida
i Tarragona han fet amb el PP o Ciutadans. Si no és per constatar la deriva que el PSC va encetar fa mesos i que cada dia l'aciutadana més. Però si tot això és injustificable davant els ulls de la gent sensata, encara ho és molt més l'acord que l'alcalde de Girona ha intentat amb Ciutadans i el PP. Afirma Albert Ballesta
que ho ha fet perquè Esquerra no li deixava un altre marge. Però la pleballa ha entès que el litigi separador més aviat
se centrava en el seu sou. La jugada, macabra, hauria permès reflexionar sobre l'encert d'Artur Mas per triar successor i l'error de Carles Puigdemont per decidir el seu.