Edifici Mercadal

El dia 7 de gener del 2015 –fa més d'un any– la Universitat de Girona va abandonar els locals que ocupava a la plaça Jordi de Sant Jordi –a prop del carrer Hortes–, que porten per rètol “Fundació Universitat de Girona - Innovació i Formació - Edifici Mercadal”. Tancat i clausurat. No coneixem, però, que hi hagués plors, ni crits per la pèrdua, ni que ningú s'esquincés les vestidures. Se'n va anar tal com va obrir-se, sense pena ni glòria, amb la més absoluta indiferència. La iniciativa de la Fundació de disposar d'un centre proper a la població per tal d'acostar la universitat a la ciutadania era tan lloable com quimèrica. Poques persones en van fer cas, ni els mateixos universitaris, ni els docents.

Recordo que temps abans se'm va demanar si volia formar part de la Fundació. El president del consell social era el malaguanyat Jaume Casademont, amb qui m'unia amistat, i crec que aquest era l'únic mèrit que jo podia exhibir. Vaig acceptar-ho encantat. M'enviaren un escrit de nomenament, però mai més –mai més– vaig rebre una trista comunicació per convidar-me a qualque reunió.

La Universitat de Girona s'ha dit que ha de complir tres funcions: una, formar; dues, investigar; tres, comunicar. La primera deu fer-la, perquè hi ha una xifra impressionant d'alumnes que hi acudeixen per tal de obtenir una llicenciatura o un màster –ara tothom fa màsters– impartits pels mil dos-cents cinquanta professors i altre personal que cobra per fer-ho. La segona sempre és un misteri. La investigació és cosa de gent experta, i els profans hem de donar per descomptat que hi treballen i –el més important– que obtenen resultats. Però la tercera –la comunicació– és absolutament precària. S'ha repetit fins a esgargamellar-se la necessitat del contacte amb la població gironina –d'on, en definitiva, surten les misses via impostos– perquè aquesta se senti com a “seva” la universitat, i en rebi beneficis per la divulgació d'experiències i coneixements. Però, ja ho veuen, un local planta baixa, en un lloc silenciós i ben equipat, que havia de complir aquesta funció, abandonat.

Però el primer seria mirar endins. Hem assistit a conferències i classes a la universitat, i el nivell de la tècnica de comunicació emprada per alguns professors és molt precària. Es diria que parlen per a ells, sens importar-los els qui tenen al davant. A vegades ni se'ls entén. No imposten la veu, no tenen fluïdesa ni ritme verbal, i els
falta claredat. Ho deixen anar... i prou! Es podria reobrir l'edifici Mercadal per ensenyar retòrica, per assegurar que el que s'ensenya a les aules arriba en bones condicions a l'oient, i dedicar-ho a professors, alumnes, i també al públic en general. Seria agraït.