‘El perro del hortelano'

El debat d'investidura d'aquesta setmana promet ésser tot un espectacle. Fins ara ningú ha sumat prou diputats per sortir investit amb claredat. L'espectacle rau en el fet que tots recelen de tots. Una malfiança de dos mesos de negociacions en què podia semblar que Espanya era un país com alguns del nostre entorn, amb capacitat per a la cultura del pacte, quan allò que predomina des de fa segles és la figura del perro del hortelano, que ni vol menjar ni deixa menjar. Una comèdia tan pròxima i sempre actual de Lope de Vega en què hi ha un gos no vegetarià que no menja els vegetals de l'hort del seu amo i no deixa que els altres animals se'ls mengin.

El perro del hortelano es refereix a l'argument de l'obra i significa que Diana no pot estimar Teorodo. Per això no deixa estimar o que sigui estimada per una altra persona.

L'espectacle polític dels darrers mesos té molt a veure amb la comèdia de Lope de Vega. Les negociacions en poques hores o pocs dies hauria bastat per resultar un bon debat enriquidor entre partits polítics. La comèdia s'ha allargat innecessàriament fins al punt que molts ciutadans han desconnectat i només esperen el resultat final que s'ha de produir aquesta setmana i sobretot dissabte en la darrera votació de la segona volta. A partir de llavors començarà un altre episodi que res tindrà a veure amb la primera tongada de negociacions que van des de la nit del 20 de desembre fins aquesta setmana.

Després d'unes eleccions, el ciutadà vol visualitzar la composició del Parlament i acte seguit el nomenament d'un govern. Mala experiència política, malgrat les bones voluntats de negociació, la que va haver-hi a Catalunya des del 27 de setembre fins a meitat de gener –tres mesos– fins que va aparèixer la solució de Puigdemont. Per posar un exemple de països molt diferents, els grecs, després d'unes eleccions, l'endemà van nomenar el govern, com també ho van fer els britànics, amb tots els deures fets, tinguin o no tinguin la majoria absoluta....