Full de ruta
Feminització
Fa uns dies vaig llegir en aquest diari que hi havia una certa preocupació per la intensa feminització de l'ensenyament primari. És cert que potser seria bo que hi hagués una presència més elevada d'homes en aquest ofici, però el fenomen no és nou i per això no es pot arreglar en dues tardes. A les escoles de magisteri de fa 40 anys, i parlo per experiència, els nois érem una minoria. Representàvem, crec recordar, un 10% del total. I la meva promoció no era cap raresa, sinó que responia a la distribució normal en cursos anteriors i posteriors. El que passa a les escoles és el reflex d'una organització de dècades.
El que ja no era tan habitual fa 40 anys és que hi hagués una proporció semblant de dones en altres carreres. N'hi havia moltes als estudis de lletres i menys als de ciències. Als estudis tècnics, en canvi, la situació era la inversa a la de magisteri. A les enginyeries, les noies estaven en minoria.
Els últims anys les dones han igualat el percentatge –o l'han superat, alguns cops amb escreix– dels homes, en carreres tècniques incloses.
Un dels casos més cridaners és el de medicina. Fa més d'un segle, aquesta era una carrera a la qual les dones o no hi podien accedir o ho feien després de superar molts obstacles. La situació actual és diferent. En les facultats d'algunes universitats, les dones representen, amunt o avall, el 70% de l'alumnat. I encara més, un professor em va dir un cop: “Darrere un examen brillant sempre hi ha una dona.”
Ja hem deixat enrere l'obscurantisme? Tots contents? No tant. Una vegada, parlant amb una doctora d'aquesta qüestió, i esperant-me una altra resposta, em va etzibar: “La medicina s'ha feminitzat pel mateix que s'han feminitzat altres carreres: perquè ha perdut prestigi social. Els homes van sempre a les carreres i professions que causen admiració. Fixi's, també, que hi ha molt poques metgesses als llocs directius, i no per falta de capacitat.”
Unes paraules que a mi em van deixar desinflat i que demostren que encara hi ha molta feina per fer.