‘La' dona periodista

Mentre preparava un text per avui, Dia Internacional de les Dones, m'arriba la notícia de la mort de Núria Munarriz, periodista figuerenca, als 88 anys. La Núria va voltar molt de món abans de fer-se empordanesa i figuerenca. Havia estudiat idiomes treballant com a au-pair a París i Londres. També va viure i treballar cinc anys al Japó, on va estudiar japonès, tot col·laborant amb el pare Arrupe, conegut com el Papa Negre, cap dels jesuïtes i fulminat per progressista pel papa Woytila –i rematat per la malaltia– poc després que el món el conegués com a Joan Pau II. La Núria, com molts anys abans a Girona María Alonso, va ser la dona periodista. Dona en un món d'homes, no pas molts, que això dels mitjans ha canviat. Havia estudiat periodisme a València a l'Escola de l'Església i es va treure el carnet a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, la que permetia la dictadura. Va treballar en premsa i va dirigir Diana, una revista per a dones editada pel Banc de Bilbao que la va fer viatjar per tot l'Estat i també a Catalunya, on va conèixer Joan Juncà, un treballador del banc. El seu casament la va portar a establir-se a Figueres el 1974. Va treballar a Ampurdán, que va dirigir anys després, i va ser durant molts anys la corresponsal de La Vanguardia i l'agència EFE, i va col·laborar amb Los Sitios i Ràdio Popular de Figueres. Va ser una col·laboradora del Col·legi de Periodistes de Catalunya que el 1997 la va voler reconèixer i li va atorgar una Mosca de la Comunicació que va batejar en el seu honor com a Mosca Empordanesa.

Munarriz pertany a una generació de periodistes que, alguns a sopluig del règim i altres totalment a la seva contra, van mantenir la professió. En el seu cas, però, ho va fer quan les redaccions dels diaris –i no parlem dels tallers– eren plenes d'homes i la veu femenina quedava relegada massa vegades a les ràdios i les televisions, i encara en el paper de veus o cares. Ara a la professió periodística hi ha segurament tantes dones com homes, per no dir que hi ha moltes més dones, i el problema que no es reflecteixi aquesta majoria en càrrecs directius és més d'edat que no d'altres coses. El millor Dia de les Dones serà aquell en què no calgui commemorar res, però mentrestant tinguem un reconeixement per totes aquelles que han lluitat per l'equitat de gènere i per les que van ser pioneres en anys difícils, com ho va ser Núria Munarriz, la periodista empordanesa traspassada ahir.