Keep calm
Mas, el vigilant
Un dels perills evidents que corria Puigdemont a l'hora d'acceptar el càrrec de president era la intensitat de la llum que podia emetre la presència de Mas. Ser percebut com un recanvi, com una opció provisional, com aquell que governava per delegació, mentre la figura de Mas es continuava imposant com l'executor dels moviments, el que movia els fils. Al començament del mandat de l'amerenc, tinc la impressió que el mateix Mas procurava no tenir un protagonisme que hauria augmentat la sensació de control. I Puigdemont, en les seves primeres intervencions, va ser capaç de modular un discurs propi, diferent del de Mas.
Però aquesta setmana les coses han canviat. Mas ha sortit un parell de vegades al costat de Puigdemont (en qualitat de dirigent de CDC) i, sobretot, ha fet unes declaracions que ajuden a enterbolir un ambient que el cas de l'Ajuntament de Girona no ha fet sinó enrarir encara més. “Que no presumeixi de fer el que no podrà fer, recomano molt poca estètica, molt poc postureig i molt ajustar-se als deures pendents”, ha dit Mas, en referència al full de ruta esbossat pel govern. Són unes paraules dures, no tant pel que diuen sinó per la sensació que emeten i pel fet d'estar plantejades com un consell. Es podrien traduir com: “Què en sabeu, vosaltres, del merder on estem ficats?” Que siguin un consell ja parla de l'interès de Mas per no deixar la primera línia de foc. A més, explica que una seva futura candidatura dependrà de “les circumstàncies” del país, el qual estaria “en una situació greu” si es confirmés la inestabilitat que es deriva de la hipotètica (i no gens descartable) manca de fidelitat als acords per part de la CUP. A més, arran de l'afer Ballesta, Mas, sense dissimular gaire, ha carregat els neulers de la batzegada convergent a l'espatlla d'ERC, amb el que això suposa d'intervencionisme, amb perill de desestabilització, en un executiu que és fruit del pacte que justament a Girona no ha estat possible. Mas vigila, renya, aconsella i controla. Està a l'aguait.