A cop de pressupost

Mariano Rajoy va fer aprovar als seus els pressupostos d'enguany a les acaballes del passat. L'oposició va protestar. L'oposició sempre protesta d'ofici, però aquesta vegada tenia raó. El 20 de desembre hi havia eleccions. Si no les guanyava el PP –perdó, si no hi havia govern del PP, com ha passat de fet i gràcies als déus–, el nou govern quedava lligat d'extremitats per un dolorós any. Rajoy allargava així la seva legislatura 365 dies més. Astuta és la fura. I la resta són gallines. A Catalunya tenim partitura pròpia i la cançó dels pressupostos també és la de l'enfadós. El marge de la Generalitat és més prim que el braç incorrupte de sant Vicent de la Roda. Però n'hi ha. Un tel que permet destriar prioritats. Ara que sembla que hi ha més ingressos per l'augment de la recaptació, el govern de Catalunya malviu amb pressupostos prorrogats. Divendres el vicepresident Junqueras va proclamar –al·leluia!– que presentarà els comptes públics al mes de maig i que el Parlament els debatrà al juliol. En el benemèrit cas que Junts pel Sí i la CUP arriben a un acord, entraran en ple vigor al setembre. Pressupostos de tardor. Però no és aquest l'únic problema. El problema és que per a la CUP no són prioritaris. Els seus rudes portaveus afirmen que hi ha altres qüestions més importants. I es queixen, a més, que els volen fer combregar amb rodes de molí perquè Junts pel Sí els demana que els acatin sense condicions. Aquest és el nou serial. El Dragon Khan del conseller Carretero sembla ara l'AP-7.