Pel bon govern

L'anunci del pacte entre CiU i els socialistes per instituir Marta Madrenas com a alcaldessa de Girona, amb Sílvia Paneque al seu costat, ha despertat un sentiment de confiança al veïnat. Poques veus contràries –excepte les interessades– s'han deixat sentir pel fet que un partit independentista tingui el suport d'un altre que no ho és. I és que el poble de Girona –que és molt discret– estava cansat de les picabaralles a l'Ajuntament per qüestions identitàries, o per absurdes diferències relacionades amb el sou del batlle. Com si aquests fossin els problemes en què ha de centrar-se el govern municipal! S'havia arribat a un extrem tan miserable que posava de manifest allò que ningú voldria admetre: que els edils eren a l'Ajuntament perquè s'asseguren un salari, en lloc d'estar motivats per un sentiment de servei a la ciutat.

N'esperem un pacte estable que asseguri que hi haurà una línia d'actuació, i un govern equilibrat, que centrarà la seva acció en els problemes i reptes de la ciutat i dels seus habitants, i no en altres qüestions allunyades de la gestió diària. Cada partit mantindrà la seva posició política. Partint d'aquest principi, potser serà possible deixar de banda les disquisicions sobre el model de país, per tal de dedicar-se a procurar el millor per al present i el futur de Girona.

De tot el que ha passat aquests mesos se n'ha de treure lliçons. Queda clar que no es poden fer invents per col·locar a la cadira municipal una persona que ni en somnis va pensar d'asseure-s'hi, i que les maniobres portades a terme per Carles Puigdemont foren fetes a esquenes del poble, davant l'estupefacció dels regidors gironins, que varen veure com se'ls considerava incapaços de regir l'urbs; i de tota la ciutadania, que es va quedar amb un pam de nas. Puigdemont havia tingut prou en compte, abans de presentar-se a les darreres eleccions, d'envoltar-se de noms que no li donessin maldecaps en una hipotètica competència pel domini del poder municipal. Els va escollir a la seva manera, comptant que cada un podia regir una determinada àrea, però mai fer-li ombra en el govern.

En cessar inopinadament d'alcalde va repassar els noms i les circumstàncies personals dels regidors, i no en va trobar cap de prou apte! Així,
va escollir qui tenia la condició de funcionari i, per tant, anés com anés
el seu curt o llarg camí de batlle,
sempre li quedaria el recurs de tornar a la plantilla oficial de la qual formava part i no havia de patir. Molt forçat, tot plegat, com s'ha vist!

Els gironins volen girar full
d'aquest episodi, que no té un únic responsable, ni de bon tros. Ara comença una nova etapa, en què cal fer-hi confiança i col·laborar pel bon govern. Així sia.